| La major part d'empreses periodístiques europees es veuen immerses des de fa algun temps a incloure noves tecnologies a les seves redaccions i rutines periodístiques. Aquest fet ha provocat molts canvis en l'exercici quotidià dels professionals dels mitjans, i el que és més important, ha provocat una reorganització laboral interna així com noves necessitats de formació. Aquest és el punt d'arrencada del Projecte Leonardo –que ara està arribant a la seva fase final– Digitalització en el sector de la comunicació: un repte europeu o MediaDigIT, que es desenvolupa des de fa una mica més d'un any a Xipre, Noruega, Portugal, Romania i Espanya.
La investigació preliminar en mitjans de comunicació es va portar a terme en una mostra d'empreses periodístiques públiques i privades dels països participants (premsa, ràdio, televisió i agències de premsa), de diferents àmbits (estatals, regionals i locals). Els resultats de la investigació van mostrar, pel que fa al mapa de treballs i la distribució de tasques:
La desaparició de certes categories laborals: especialment moltes categories tècniques.
La reorganització de tasques de categories preexistents: s'han afegit noves tasques a les labors diàries dels professionals involucrats, sense que això comportés una millora paral·lela en els seus contractes.
I, finalment, la creació de noves categories, marcades per les necessitats dels nous processos de producció digitals: nous especialistes per a noves rutines, com poden ser especialistes per a la ingesta de continguts, o diferents tipus de dissenyadors gràfics i programadors.
Encara que la majoria dels editors, directors i personal de recursos humans entrevistats han assegurat que gairebé no hi ha hagut acomiadaments durant els processos de digitalització, el cert és que s'han produït canvis evidents entre els associats i afiliats d'associacions de periodistes i sindicats. Una prova d'això és la dada aportada pels socis portuguesos en aquest projecte segons la qual han identificat el perfil més usual dels professionals afectats en homes majors de 50, un perfil que per desgràcia és fàcilment transportable a altres països.
Així, molts executius, directors i periodistes europeus entrevistats @reclamar<3>/ la necessitat de «posada al dia» de professionals dels mitjans en coneixements tan bàsics com:
Avaluar la qualitat i rellevància de la informació publicada a internet.
Aprendre a contrastar les noves fonts d'informació.
Tenir un coneixement general sobre la nou societat en la qual vivim, o un coneixement detallat sobre la comunitat i els seus ciutadans.
Aprendre llengües estrangeres.
Coneixement actualitzat sobre el marc legal dels nous mitjans de comunicació.
Participar en els debats deontològics relacionats amb els nous mitjans de comunicació...
Arribar a un consens sobre quines eren les competències més apropiades perquè el projecte Leonardo abordés amb detall, i que fossin vàlides a tots els països participants, va ser probablement un dels passos més delicats per a tots els socis. Actualment, cadascun dels itineraris formatius està sent avaluat per experts d'almenys dos països més, perquè el producte final sigui una eina que es pugui utilitzar de forma transnacional. El paquet final d'itineraris formatius es presentarà a Barcelona el pròxim mes de setembre, en el que serà la sessió professional de portes obertes que marcarà el final del projecte MediaDigIT.
Perspectives de futur
Durant la investigació duta a terme per identificar les necessitats més immediates de formació de professionals dels mitjans de comunicació, experts entrevistats de tots els camps van fer esment a diferents perspectives de futur per a aquest mercat. La que ha destacat com a més òbvia és el fet que els professionals han d'estar preparats per afrontar molts més canvis en els pròxims anys. Noves plataformes com els telèfons mòbils, els canals de servei de la TDT, o fins i tot els canals d'informació de les videocònsoles d'última generació, crearan la necessitat de produir nous continguts que, en molts casos, haurien d'apel·lar a nous públics, per la qual cosa la necessitat de periodistes amb un punt de vista nou i habilitats renovades per produir aquests continguts és imminent. No obstant, per afrontar aquesta situació, nhi ha un escull principal per als professionals dels mitjans: la reticència natural al canvi.
El projecte ha estat promogut pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i coordinat per Fons Formació Zona Mediterrània, tots dos des de Catalunya. Cofinançat per la Comissió Europea en el marc de la segona fase del programa Leonardo da Vinci per a la formació professional i contínua, s'està desenvolupant amb la participació de socis des d'Espanya (Sindicat de Periodistes de Catalunya-SPC) com a part de la Federació de Sindicats de Periodistes-FeSP), Portugal (Centro Protocolar de Formaçao Profissional para Jornalistas i Sindicat dos Jornalistas-SJ), Romania (Centrul pentru Dezvoltare i Inovare în/Educatie-TEHNE), Xipre (Union of Cyprus Journalists) i Noruega (Rogaland Kurs-og Kompetansesenter-RKK). L'objectiu és dissenyar itineraris formatius amb validesa transnacional per ajudar que els professionals dels mitjans de comunicació s'adaptin a les noves competències requerides pels processos de digitalització en curs.
Les competències definitives
1. Ser capaç de gestionar correctament eines digitals i multimèdia relacionades amb la seva pròpia àrea de treball, aprofundint en l'aprenentatge del programari i maquinari així com en les noves rutines de treball en mitjans digitals. El resultat esperat serà l'ús adequat per part del professional dels mitjans de comunicació de les esmentades competències.
2. Ser capaç de realitzar correctament tasques d'edició digital de so, gràcies al coneixement actualitzat del seu programari i dels protocols de producció preestablerts (per a periodistes o tècnics),
3. Ser capaç de realitzar correctament tasques d'edició digital de vídeo gràcies, al coneixement actualitzat del seu programari i dels protocols de producció preestablerts (per a periodistes o tècnics).
4. Ser capaç de realitzar correctament la redacció, correcció i edició de textos, perquè el periodista aconsegueixi una expressió escrita òptima.
5. Ser capaç de manejar les recomanacions deontològiques per aplicar adequadament les exigències del codi ètic i deontològic.
6. Ser capaç de fer servir el marc legal, tant a nivell internacional com nacional, per satisfer les seves exigències en un entorn laboral així com vetllar pels propis drets com treballadors. Per ampliar la informació sobre aquest projecte es poden dirigir a esanz@ffzm.com. |
